Formigues

Nom vulgar: Formiga argentina

Nom llatí: Linepithema humile

Ordre: Hymenoptera

Família: Formicidae

Mesura en mm: 2.1-2.8 mm

Reconeixement: La formiga argentina té un aspecte prim i allargat. Color marronós, més o menys fosc. Es pot confondre amb una altra formiga, Lasius neglectus (formiga igualment importada,, que té un aspecte més arrodonit Formiga argentina FLasius neglectus

Detecció i seguiment

Fa unes fileres molt característiques, molt delimitades, de 1-2 cm d’amplada, amb les formigues anant en ambdues direccions. Sovint fan servir les cantonades de parets o els espais longitudinals entre maons. En condicions usuals de temperatura, per damunt de 7-18 º C, la velocitat de trànsit és elevada. Les fileres porten, d’una banda als orificis on tenen els nius, i per una altra a les fonts d’aliment. A resultes d’un tractament local poden canviar, d’un dia per l’altre, els llocs per on transiten, per tant, és convenient, per a un seguiment segur, vigilar altres llocs propers on hagin pogut establir noves pistes.

Lasius neglectus fa fileres molt amples, sovint res definides, amunt i avall dels arbres on buscarà pugons. Té un cicle biològic molt similar al de l’argentina però és molt menys abundant. A Catalunya tenim unes 160 espècies de formigues, tot i que cap altra, amb la seva mida, forma aquelles fileres característiques als arbres.

Danys i problemàtica sanitària

Les molèsties no tenen incidència en la salut humana. A les cases, són més aviat de tipus estètic i relacionades amb la seva presència en cuines i banys, on busquen tot tipus d’aliment líquid, ensucrat o lipídic (greixos). Durant l’estiu tenen activitat todoel dia, tot i que en llocs on toqui el sol de ple no apareixeran fins que la temperatura disminueixi.

A la primavera i tardor, la seva activitat es limita a les hores centrals deldía. Es poden trobar tant a l’interior com l’exterior (terrats o terrasses amb vegetació, jardins). Als jardins, poden pujar als arbres i arbustos buscant pugons, per consumir la melassa.

En aquest sentit, poden representar un dany per a les plantes en afavorir els pugons i la possible aparició de la “negreta”.

cicle biològic

A final de març comença la posta, que pot continuar fins a final de novembre. Per sota 20 º C. no hi ha posta d’ous. Hi ha larves tot l’any, fins i tot durant l’hivern. Les larves de reines i mascles apareixen a mitjans de març, fins a final de juny. Les reines i mascles surten des de finals d’abril fins a primers de juny.

Cap a la primavera, l’entrada en activitat de les colònies fa que aquells agrupaments es dispersin en l’espai, buscant nous llocs de nidificació i aliment. Té una capacitat extraordinària per canviar de lloc de nidificació si les condicions no són adequades.

Poden nidificar pràcticament arreu on hi hagi algun orifici (parets d’edificis, sota voreres, en escletxes del ciment, sota objectes variats com ara rodes d’automòbil, runes, roba, plàstics, etc .. Dins dels nius en terra, es troben formigues fins a uns 20 cm de profunditat. L’única exigència que té és un grau mínim d’humitat. i 30 º.

La dieta es basa preferentment en líquids dolços (melassa de pugons nèctar, fruites madures, etc.) Si bé poden capturar petites preses. Quan els nius són molt grans, una porció de la colònia pot marxar, establint uns metres enllà.